RESUM REVOLUCIÓ CIENtÍFICA

RESUM REVOLUCIÓ CIENTÍFICA:

NICOLAU MAQUIAVEL(1469 - 1527):
- Historiador i filòsof polític. Va treballar pel govern de la República de Florència.
- Un dels creadors de la ciència política.
- Va elaborar una doctrina (basada en la seva experiència política) continguda en El príncep i Discursos sobre la primera dècada de Tit Livi, on analitza l’essència del poder polític i afirma que la societat no pot existir sense ordre.
El comportament de l’Estat:
- A partir de la situació caòtica d’Itàlia, vol intentar la seva regeneració política: Crear un estat modern, racional i unificat davant l’assetjament estranger.
- El saber polític de Maquiavel, es basa en l’atenció a la realitat: sense il•lusions ni enganys.
- Principi del càlcul polític: El punt de partida de l’acció política, és la consciència de la maldat humana. Per naturalesa és ingrat, inconstant i deslleial. Les passions com l’ambició, el porten a un enfrontament.
- El poder ha d’estar concentrat en un únic sobirà
- S’assoleix el poder mitjançant la virtú: la força, la saviesa que ha de posseir el sobirà (príncep). A de saber guanyar-se l’amor del poble i també ha de ser temut.  “El fi justifica els mitjans”.
La raó de l’Estat:
- Estat = seguretat, autonomia, dependència exclusiva d’ell mateix.
- L’Estat ha de garantir la convivència mitjançant les institucions (ordini) i l’exercici de la raó.
- Defensa les armes com a expressió directa del poder polític, on aleshores serà verdaderament autònom.
- La salut de la pàtria és la finalitat i el bé suprem de l’individu. Els ciutadans han d’aspirar a la conservació de l’Estat, que és la única garantia de pau i ordre entre els individus.
- El paper de la fortuna: El sobirà ha de saber aprofitar les oportunitats i recursos de la fortuna en benefici propi.
Maquiavel i la religió:
- És una institució estatal, alhora que només considera l’Església com un poder temporal.
- L’Església, serà bona o dolenta en la mesura que sigui políticament útil o inconvenient per a l’Estat.
- La religió romana era eficaç perquè promovia la virtù política del ciutadà.
- La religió cristiana era inútil i nociva.

Nicolau Copèrnic (1473-1543) :
Canvia la manera de veure l’univers, cosmos (Gir Copernicà). Critica el Geocentrisme (model cosmològic on la Terra és el centre de l’Univers) i proposa la teoria de l’Heliocentrisme (model cosmològic on el Sol és el centre i els planetes giren al voltant, el cosmos té ordre, la obra de Deu està ben feta Copèrnic, era catòlic, aquest model està inspirat en el platonisme on el Sol és el bé (la veritat absoluta). Utilitzant ,per fer-ho, les matemàtiques (Copèrnic vol unir astronomia, matemàtiques i filosofia Cosmologia Vertadera). Aquesta teoria no té un impacte immediat ja que tenia detractors com els aristotèlics i els ptolemaics (reformulacions de l’antiga cosmologia pitagòrica), defensaven el Geocentrisme. Cosmologia Aristotèlica contra Cosmologia Copernicana (representació moderna univers).

Johannes Kepler (1571-1630) :
Reconeix sistema copernicà, utilitza dades de Tyco Brahe (“Fenòmens nous del món Celeste” exposa el concepte d’òrbites). També defensa la finitud argumentant-la amb la geometria, només finit de l’obra de Deu, Kepler era Cristià).
Primera Llei: Les òrbites són el•líptiques i no circulars ( ajunta astronomia matemàtica i cosmologia física) Segona Llei: El radi d’un planeta cobreix àrees iguals en temps iguals. Tercera llei: Com més a prop del Sol (distància mitjana del Sol al quadrat) està un planeta a més velocitat gira (temps en que recorre la seva òrbita = Revolucions). Concepte d’Harmonia del món, ordenat per lleis que donen estructures geomètriques divines (fetes per Deu) que la ment humana pot comprendre.

Galileo Galilei (1564-1642) :
Creador del mètode experimental. Va formular els principis de la dinàmica, va establir la llei de la inèrcia, va idear la balança hidrostàtica, va inventar el telescopi i fou el primer d’observar, el relleu lunar i les estrelles que formen la Via Làctia. Defensava la teoría heliocèntrica de l’Univers elaborada per Copèrnic. Va fer nous descobriments decisius: les fases de Venus, que mostraven que els plantetes reflectien la llum solar; les taques solars i els seus desplaçaments evidenciaven un moviment de rotació solar. No declarava l’univers infinit. Galileu va construir un telescopi rudimentari.D’aquesta manera va començar una nova fase en la història de l’astronomia: la fase instrumental (per l’acció de l’instrument científic es constitueix una experiència nova per l’ésser humà). La difusió dels escrits de Galileu va motivar la intervenció de la Inquisició, que l’any 1616 va condemnar la tesi del moviment de la Terra com una “doctrina falsa i contrària a l’escriptura”.

Isaac Newton (1643-1727) :
Obra principal: “Principis matemàtics de filosofia natural” (Les 3 lleis del moviment, Troballes de Galileu en mecánica). L’obra de Newton és una síntesi de les diferents línies en l’explicació dels fenòmens naturals i s’ha d’entendre més enllà de un punt de vista eclèctic. També cal tenir en compte les concepcions teològiques, que van contribuir a forjar la dinàmica universal. La síntesi newtoniana és una obra genial, és la unificació teòrica de desenvolupaments dispersos en una única disciplina científica: la mecànica. Per Newton, els elements són 3: la matèria, el temps i el moviment. Aquest últim està relacionat directament amb les tres lleis del moviment que Newton va formular:
Primera Llei: tot cos preserva el seu estat de repòs o moviment uniforme i rectilini, tret que es vegi obligat per les forces impreses a canviar d’estat.
- Segona Llei: el canvi de moviment és proporcional a la força motriu aplicada i es produeix segons la línia recta al llarg de la qual aquella força s’aplica.
- Tercera Llei: en tota reacció hi ha sempre una reacció igual i contrària. És a dir, les accions mútues de dos cossos sempre són iguals i dirigides en direccions oposades.

La presentació power point de la "Revolució Científica de la filosofia" engloba Maquiavel, Copèrnic, Kepler, Galileu i Newton.
Aquesta revolució canvia el punt de vista amb que les persones observaven el món.

Filosofia Revolució Científica

View more presentations from 23111993.

Text Plató 2

<<(…) Cuando uno se vale de la dialéctica para intentar dirigirse, con ayuda de la razón y sin intervención de ningún sentido, hacia lo que es cada cosa en sí, y cuando no desiste hasta alcanzar, con el solo auxilio de la inteligencia, lo que es el bien en sí, entonces llega ya al término mismo de lo inteligible, del mismo modo que aquél llegó entonces al de lo visible. (…) El método dialéctico es el único que, echando abajo las hipótesis, se encamina hacia el principio mismo, para pisar allí terreno firme.>>

En aquest fragment de la obra de Plató: “la República”. Ens parla d’una de les maneres d’assolir el coneixement en el grau més elevat, el grau d’episteme (Noesi) , del món intel·ligible de l’ànima, de l’immutable.
Per assolir aquest “estat”,aquesta “il·luminació”, cal emprar la dialèctica, que no recorre als sentits (vista, oïda, gust,...), ni recorre a la part corporal.
Aquest mètode utilitza tan sòls la raó, la intel·ligència (noûs), el Bé en sí, per poder assolir l’origen de les coses, el "tot".
A partir d’aquest mètode, us pregunto: Creieu que la nostra societat està massa basada en la part sensible de món (la part mutable) i massa poc en la part que transcendeix d’això (el món intel·ligible).














Robert Pruna

Text Plató

En aquest text de Plató, extret de la pàgina de preparació per la selectivitat de Cantàbria. S’exposen els graus de coneixement que es pot assolir sobre els diferents móns: el corporal i l’intel·ligible. Hi ha diferent camins per assolir aquest últim grau de coneixement, l'absolut (Noesi) com  dialècti, la reminiscència o el concepte d’harmonia, bellesa, Amor.

-          Doxa (Opinió) món corporal, visual, imperfecte, mitjançant els sentits:

o   Eikasia (ombres)            

o   Pistis (conèixer les coses visibles)

-          Episteme (Raó) món intel·ligible, idees, l'anima.

o   Diánoia (coneixement que s’ha de deduir amb idees)

o   Noesi (coneixement absolut)

<<Toma, pues, una línea que esté cortada en dos segmentos desiguales y vuelve a cortar cada uno de los segmentos, el del género visible y el del inteligible, siguiendo la misma proporción. Entonces tendrás, clasificados según la mayor claridad u obscuridad de cada uno: en el mundo visible, un primer segmento, el de las imágenes. Llamo imágenes, ante todo, a las sombras, y en segundo lugar, a las figuras que se forman en el agua y en todo lo que es compacto, pulido y brillante, y a otras cosas semejantes, si es que me entiendes... En segundo lugar, pon aquello de lo cual esto es imagen: los animales que nos rodean, todas las plantas y el género entero de las cosas fabricadas... Considera ahora de qué modo hay que dividir el segmento de lo inteligible. (Hay que dividirlo) de modo que el alma se vea obligada a buscar la una de las partes sirviéndose, como de imágenes, de aquellas cosas que antes eran imitadas, partiendo de hipótesis y encaminándose así, no hacia el principio, sino hacia la conclusión, y la segunda, partiendo también de una hipótesis, pero para llegar a un principio no hipotético y llevando a cabo su investigación con la sola ayuda de las ideas tomadas en sí mismas y sin valerse de las imágenes a que en la búsqueda de aquello recurría.>>

Robert Pruna

3. PLATÓ

Per resumir els continguts d'aquesta unitat, els components del grup hem decidit crear un PREZI. Fent click en aquest enllaç, podreu trobar-hi el nostre esquema:

http://prezi.com/elpjrsn6tmdv/plato/

Ètica i política

Política y ética son indisociables. La ética tiene una relación tan cercana con la política que ambas son por completo inseparables. Basta con recordar que la ética es una continuación de la política.   

En ese sentido, la aportación política más importante de “Ética” se refiere al concepto mismo de la política. Es un concepto egregio, dignísimo, que pone en juego las mejores dimensiones humanas. Es algo por completo alejado de nuestra idea habitual de la política como ámbito despreciable, simple escenario de juegos hipócritas de poder, completamente ajenos a nuestros intereses. Este carácter egregio tiene el sentido de “la política como señora o dominadora”, que viene expresado en el capítulo segundo de “Ética”.

Aristóteles nos muestra en la ética el valor de la prudencia y de la importancia de saber tensar la cuerda, dirigir el arco hacia el blanco y hacer que nuestras acciones sean virtuosas. La política, como algo bueno, excelso –ciencia suprema rige la totalidad de la vida humana porque con ella se alcanza el conocimiento del bien.   

En los albores del Bicentenario de la independencia patria, la necesidad de que la praxis política esté revestida de acciones y estrategias que tiendan hacia el bien, es una exigencia más viva que nunca.

COMENTARI:

A mi la política no és que m’entusiasmi gaire la veritat. Tot i això estic totalment d’acord amb el que explica aquest article. 

La ètica de cadascun de nosaltres és totalment diferent: pensem diferent, discutim sobre diversos temes defensant la nostre teoria, acabem escollin diferents camins (triant el que creiem que serà millor per nosaltres), etc... Tot això és molt complexa d’expressar amb paraules, però alhora és molt senzill d’utilitzar. En el política les persones afirmen, menteixen, aconsellen, duen a terme un seguit d’accions segons la seva conveniència, el que els doni més beneficis.

No es preocupen en absolut per les altres persones encara que els canviïn la manera de pensar i al cap i a la fi d’actuar. Mentre ells en surtin ben parats ja els està bé manipular a la gent amb tota mena de mentides.

D’alguna manera es salten les regles, amb la diferència que no són castigats per ningú.

Ara bé, què en penseu vosaltres? Penseu el mateix sobre aquest tema? És important per a vosaltres que us respectin la pròpia opinió? Sabríeu relacionar el mateix tema amb algun altre tipus de concepte o exemple? 






Marc Cañameras

Benet XVI visita Barcelona

 

La visita del Papa de Roma, Benet XVI, ha estat rigorosament seguida per quasi be tots els mitjans de comunicació.

"El Papa condena el aborto en una cerrada defensa de la familia tradicional"el periodico

Creieu que aquest seguiment tant mediatic s’ha centrat massa en les declaracions del papa respecte a l’avort  i els matrimonis homosexuals?

Opineu respecte aquesta qüestió i si voleu, expresseu el vostre punt de vista de la religió.

Robert Pruna (se que no és una aportacio al grup gaire original però és d'actualitat).

2. ELS SOFISTES I SÒCRATES

ELS SOFISTES: segle V aC.

- De sofos = savis; Sofista à aquell que sap.

- Pensadors grecs que ensenyaven (a l’ Àgora)  formació humanística als nobles atenencs.

- No hi ha veritat absoluta, només és opinió.

- El llenguatge i la retòrica són fonamentals à per convèncer, tenir èxit, assolir i conservar el poder.

- Es mostren escèptics i defensen el relativisme:

(Clica la taula per ampliar-la)

- La veritat absoluta, no pot ser coneguda (Protàgores) àel que es considera veritat és relatiu a una cultura. Llavors la paraula es converteix en una arma fonamental, en un instrument de manipulació. Per mitjà de la paraula utilitzada amb mestratge (oratoria) es pot impressionar a les masses, imposar-se als altres: si la veritat absoluta no existeix, aprèn a convèncer als altres que creguin el que tu necessites que creguin. (Gòrgies)

LA SOFÍSTICA:

- Moviment cultural del segle V aC.

- Posa el debat com a centre de la vida de la ciutat.

- Tipus de lleis: 1.- Naturals à De valor universal, no poden canviar i es compleixen inevitablement.

                        2.- Socials “nomos”à Regulen la convivència en la ciutat i poden canviar (convencionals).

(Clica la taula per ampliar-la)

SÒCRATES:

Mètode socràtic: Utilitza una forma especial de fer preguntes.

- Dos etapes:
1.- La ironia à “només sé que no sé res”.
   - Reconèixer la pròpia ignorància per poder aprendre.
   - Es mostra ignorant per així mostrar  el camí i fer veure als altres la veritat.

2.- La maièutica à Extraure la veritat de l’interior d’un mateix.
   - La idea del bé i la veritat à El bé i la veritat, estan associats, un depèn de l’altre.  
   El bé és allò que millora la societat. No es pot assolir completament, es va ampliant.

 * Contradiccions:

- Positivisme à Lleis naturals, perquè estan lligades al bé i a la veritat. Només n’hi ha unes.

- Relativisme à Només hi ha una veritat. (Ex.: no hi ha gent dolenta, s’equivoca).

Clara Esquerra.

Anaxàgores

“Todas las demás cosas tienen una porción de todo, pero la Mente es infinita, autónoma y no está mezclada con ninguna, sino que ella sola es por sí misma. Pues, si no fuera por sí misma, sino que estuviera mezclada con alguna otra cosa, participaría de todas las demás, pues en cada cosa hay una porción de todo, como antes dije; las cosas mezcladas con ella le impedirían que pudiera gobernar ninguna de ellas del modo que lo hace al ser ella sola por sí misma. Es, en efecto, la más sutil y la más pura de todas; tiene el conocimiento todo sobre cada cosa y el máximo poder. La Mente gobierna todas las cosas que tienen vida, tanto las más grandes como las más pequeñas... Conoce todas las cosas mezcladas, separadas y divididas. La Mente ordenó todas cuantas cosas iban a ser, todas cuantas fueron y ahora no son, todas cuantas ahora son y cuantas serán...”

Anaxágoras, fragmento 12; op. cit. pp. 518-519

COMENTARI:

En aquest text d'Anaxàgores podem veure clarament com ens parla de la ment com a concepte únic i que és la única cosa que pot funcionar per la seva banda sense participar de les altres. Ens diu que, la ment ho governa tot, que té el coneixement de totes les coses i que les coneix totes també.

Què en penseu vosaltres, amics components d'aquest bloc de filosofia, d'aquesta visió que tenia Anaxàgores de la ment?

Ferran Mercader

1. ELS PRESOCRÀTICS

PAS DEL MITE AL LOGOS: 640 aC.

- Logos: Paraula, discurs. Raó universal que tot ho unifica., per tant, també es troba en els homes.

- Naixement de la filosofia à  quan les preguntes no les poden respondre ni els Déus ni els mites.

- Els presocràtics, primers filòsofs. à “D’on venen les coses?”

- Parteixen de 2 principis per explicar la realitat:
 1.- Arkhé à “origen”, d’on tot prové.
2.- Physis à “natura”, conjunt de tot el que existeix.

- Aquests principis, donen lloc a 3 primeres preguntes, a les que tots els filòsofs hi donen respostes diferents: Quin és l’origen de tot?; De què està feta la realitat natural?; Què és el canvi?.

           (Clica sobre la taula per ampliar-la)



Clara Esquerra.

INTRODUCCIÓ

En aquest nou Blog, "Club de Filosofia", ampliarem les qüestions treballades a classe i donarem opinions sobre diferents temes actuals.

També serà una eina d'estudi ja que utilitzarem aquest suport web per a penjar resums, esquemes i apunts sobre el fet a classe.

Els integrants del Blog som:
Marc Cañameras (Participant)
Clara Esquerra (Webmaster)
Ferran Mercader (Participant)
Robert Pruna (Dinamitzador)