miércoles, 10 de noviembre de 2010

Text Plató 2

<<(…) Cuando uno se vale de la dialéctica para intentar dirigirse, con ayuda de la razón y sin intervención de ningún sentido, hacia lo que es cada cosa en sí, y cuando no desiste hasta alcanzar, con el solo auxilio de la inteligencia, lo que es el bien en sí, entonces llega ya al término mismo de lo inteligible, del mismo modo que aquél llegó entonces al de lo visible. (…) El método dialéctico es el único que, echando abajo las hipótesis, se encamina hacia el principio mismo, para pisar allí terreno firme.>>

En aquest fragment de la obra de Plató: “la República”. Ens parla d’una de les maneres d’assolir el coneixement en el grau més elevat, el grau d’episteme (Noesi) , del món intel·ligible de l’ànima, de l’immutable.
Per assolir aquest “estat”,aquesta “il·luminació”, cal emprar la dialèctica, que no recorre als sentits (vista, oïda, gust,...), ni recorre a la part corporal.
Aquest mètode utilitza tan sòls la raó, la intel·ligència (noûs), el Bé en sí, per poder assolir l’origen de les coses, el "tot".
A partir d’aquest mètode, us pregunto: Creieu que la nostra societat està massa basada en la part sensible de món (la part mutable) i massa poc en la part que transcendeix d’això (el món intel·ligible).














Robert Pruna

1 comentario:

  1. El que jo crec sobre aquest tema és que la societat occidental, molt més que la orienta, s'ha centrat en excés en els sentits, massa en la ciència experimental. Com a exemple poso el mètode científic. Crec que està molt bé per assolir els primers estadis del coneixement, la opinió (doxa) on trobem l’eikasia i el pistis. Però no per arribar al coneixement absolut de l’episteme (noesi).
    Hi ha algunes persones, escèptics que només creuen en allò que veuen, aquests segons Plató estarien tan sòls en el primer grau del coneixement.
    Per tant, per suplir aquesta mancança caldria alimentar més la ment utilitzant la raó i la intel•ligència innata que posseïm els humans.

    Robert Pruna

    ResponderEliminar