2. ELS SOFISTES I SÒCRATES

ELS SOFISTES: segle V aC.

- De sofos = savis; Sofista à aquell que sap.

- Pensadors grecs que ensenyaven (a l’ Àgora)  formació humanística als nobles atenencs.

- No hi ha veritat absoluta, només és opinió.

- El llenguatge i la retòrica són fonamentals à per convèncer, tenir èxit, assolir i conservar el poder.

- Es mostren escèptics i defensen el relativisme:

(Clica la taula per ampliar-la)

- La veritat absoluta, no pot ser coneguda (Protàgores) àel que es considera veritat és relatiu a una cultura. Llavors la paraula es converteix en una arma fonamental, en un instrument de manipulació. Per mitjà de la paraula utilitzada amb mestratge (oratoria) es pot impressionar a les masses, imposar-se als altres: si la veritat absoluta no existeix, aprèn a convèncer als altres que creguin el que tu necessites que creguin. (Gòrgies)

LA SOFÍSTICA:

- Moviment cultural del segle V aC.

- Posa el debat com a centre de la vida de la ciutat.

- Tipus de lleis: 1.- Naturals à De valor universal, no poden canviar i es compleixen inevitablement.

                        2.- Socials “nomos”à Regulen la convivència en la ciutat i poden canviar (convencionals).

(Clica la taula per ampliar-la)

SÒCRATES:

Mètode socràtic: Utilitza una forma especial de fer preguntes.

- Dos etapes:
1.- La ironia à “només sé que no sé res”.
   - Reconèixer la pròpia ignorància per poder aprendre.
   - Es mostra ignorant per així mostrar  el camí i fer veure als altres la veritat.

2.- La maièutica à Extraure la veritat de l’interior d’un mateix.
   - La idea del bé i la veritat à El bé i la veritat, estan associats, un depèn de l’altre.  
   El bé és allò que millora la societat. No es pot assolir completament, es va ampliant.

 * Contradiccions:

- Positivisme à Lleis naturals, perquè estan lligades al bé i a la veritat. Només n’hi ha unes.

- Relativisme à Només hi ha una veritat. (Ex.: no hi ha gent dolenta, s’equivoca).

Clara Esquerra.