Política y ética son indisociables. La ética tiene una relación tan cercana con la política que ambas son por completo inseparables. Basta con recordar que la ética es una continuación de la política.
En ese sentido, la aportación política más importante de “Ética” se refiere al concepto mismo de la política. Es un concepto egregio, dignísimo, que pone en juego las mejores dimensiones humanas. Es algo por completo alejado de nuestra idea habitual de la política como ámbito despreciable, simple escenario de juegos hipócritas de poder, completamente ajenos a nuestros intereses. Este carácter egregio tiene el sentido de “la política como señora o dominadora”, que viene expresado en el capítulo segundo de “Ética”.
Aristóteles nos muestra en la ética el valor de la prudencia y de la importancia de saber tensar la cuerda, dirigir el arco hacia el blanco y hacer que nuestras acciones sean virtuosas. La política, como algo bueno, excelso –ciencia suprema rige la totalidad de la vida humana porque con ella se alcanza el conocimiento del bien.
En los albores del Bicentenario de la independencia patria, la necesidad de que la praxis política esté revestida de acciones y estrategias que tiendan hacia el bien, es una exigencia más viva que nunca.
En ese sentido, la aportación política más importante de “Ética” se refiere al concepto mismo de la política. Es un concepto egregio, dignísimo, que pone en juego las mejores dimensiones humanas. Es algo por completo alejado de nuestra idea habitual de la política como ámbito despreciable, simple escenario de juegos hipócritas de poder, completamente ajenos a nuestros intereses. Este carácter egregio tiene el sentido de “la política como señora o dominadora”, que viene expresado en el capítulo segundo de “Ética”.
Aristóteles nos muestra en la ética el valor de la prudencia y de la importancia de saber tensar la cuerda, dirigir el arco hacia el blanco y hacer que nuestras acciones sean virtuosas. La política, como algo bueno, excelso –ciencia suprema rige la totalidad de la vida humana porque con ella se alcanza el conocimiento del bien.
En los albores del Bicentenario de la independencia patria, la necesidad de que la praxis política esté revestida de acciones y estrategias que tiendan hacia el bien, es una exigencia más viva que nunca.
COMENTARI:
A mi la política no és que m’entusiasmi gaire la veritat. Tot i això estic totalment d’acord amb el que explica aquest article.
La ètica de cadascun de nosaltres és totalment diferent: pensem diferent, discutim sobre diversos temes defensant la nostre teoria, acabem escollin diferents camins (triant el que creiem que serà millor per nosaltres), etc... Tot això és molt complexa d’expressar amb paraules, però alhora és molt senzill d’utilitzar. En el política les persones afirmen, menteixen, aconsellen, duen a terme un seguit d’accions segons la seva conveniència, el que els doni més beneficis.
No es preocupen en absolut per les altres persones encara que els canviïn la manera de pensar i al cap i a la fi d’actuar. Mentre ells en surtin ben parats ja els està bé manipular a la gent amb tota mena de mentides.
D’alguna manera es salten les regles, amb la diferència que no són castigats per ningú.
Marc Cañameras
Jo crec que la política i l'ètica haurien d'estar clarament relacionades però a l'hora de la veritat no és així. No cal anar gaire lluny, que a les últimes noticies que hem sentit de política veiem que a causa de la crisi comencen a treure ajudes econòmiques que precisament no les tenen els que menys les necessitin, i en canvi, a la gent que mes diners té aquells no han de pagar més o coses així a mensalva. Als inicis de la política si que tenia una ètica clara però a mesura que hem anat avantçant en el temps ha anat degenerant fins als extrems que estem ara que pràcticament no n'hi ha d'ètica. En fi, això és el que jo crec sobre la política d'avui en dia i, com podeu veure no estic gaire satisfet.
ResponderEliminarFerran Mercader
Segons el que he extret del text; la política i la ètica són inseparables.
ResponderEliminarAquest ho argumenta exposant que la ètica és la part més evolucionada de la política. Són en essència el mateix concepte. Explica que és un concepte que discerneix de la política actual, que com mol bé has dit Marc, està regida pels interessos de cada polític sense fer el Bé. Segons Sòcrates aquesta manera d’actuar és producte de la ignorància, i no d’una actuació amb maldat.
Plató, utilitzant els diferents nivells de l’ànima i tal i com va exposar en l’obra “la república”, posaria al poder, en política, les persones a qui els hi dominés més la part racional de l’ànima per poder actuar amb l’ètica universal.
Al final del text anterior exposa que la pràctica d’una política que tendeixi cap al Bé (el sòl, la llum per a Plató), és necessària més que mai, es una “exigència”.
Robert Pruna
Igual que vosaltres, no estic massa contenta amb la política que es regeix en el nostre país (i en gairebé tots els altres).
ResponderEliminarEls caps d' Estat i la gent que forma el Govern, només miren per els seus interessos, i deixen al poble en la misèria, sense importa'ls-hi el seu estat.
Aquest article, el podem relacionar amb la política de Plató.
Aquest filòsof argumentava que la República era el millor mètode polític, el més correcte, el que assolia el bé.
Tots els altres (democràcia en el cas d'Espanya) acabaven corrompent-se, i no n'hi havia ordre en cap dels casos.
Com ja ha comentat en Robert, segons Plató hauria de governar aquell que tingués capacitats.
És exactament el que passa al nostre país, governen uns que han estat escollits (i no per les seves capacitats i coneixements, crec jo). Però, serà aquest el problema del fracàs polític? Per no seguir els ideals de Plató? No ho crec, senzillament, la nostre societat no és capaç de pensar en un Govern dominat per la JUSTÍCIA.
Clara Esquerra