"Però la base d’aquest poderós sentiment natural existeix; i és aquesta la que, un cop reconeguda la felicitat general com el criteri ètic fonamental, constitueix la força de la moral utilitarista. Aquest sòlid fonament són els sentiments socials de la humanitat, el desig de viure en unitat amb els nostres semblants, que ja és per si mateix un principi poderós de la naturalesa humana, i afortunadament un d’aquells que tendeixen a enfortir-se amb les influències que fan avançar la civilització, fins i tot sense inculcar-los expressament. L’estat social esdevé de cop tan natural, tan necessari i tan habitual en l’home, que si no és a causa d’unes circumstàncies inusuals o per un esforç deliberat d’abstracció, mai no ens concebríem d’altra manera que com a membres d’un organisme; i aquesta associació es va consolidant a mesura que la humanitat s’allunya de l’estat d’independència salvatge. Una condició que és essencial per a l’estat social, doncs, esdevé així part inseparable de la idea que tota persona té sobre l’estat de coses en què ha nascut, i a què està destinat tot ésser humà. Ara bé, la societat entre éssers humans, llevat de la relació entre amo i esclau, és manifestament impossible sobre qualsevol altra base que no sigui la necessitat de consultar els interessos de tots. Una societat entre iguals només pot existir si s’entén que s’han de considerar igualment els interessos de tots. I com que, en tots els estadis de la civilització, cada persona té iguals, llevat d’un monarca absolut, cada un es veu obligat a viure en aquests termes amb els altres. En cada època es fan passos endavant cap a un estat en què serà impossible viure permanentment amb algú en uns termes diferents. D’aquesta manera la gent es torna incapaç de concebre la possibilitat d’una situació de menyspreu absolut pels interessos dels altres."
J. S. MILL. L’utilitarisme, III
En aquest text de John Stuart Mill es poden copsar les idees bàsiques de l'utilitarisme i la seva moral. Al principi comença exposant que la moral utilitarista requereix la premissa que l’ésser humà vol viure en societat. Aquesta idea es pot veure en fragments com "tota persona té sobre l’estat" . També defensa que en una societat la igualtat és el que ha de dominar i amb aquesta igualtat els interessos i desitjos dels demés també s’han de respectar.
Aquest texts és doncs una representació sobre l'utilitarisme de Mill el qual sempre hi ha una idea d'Estat i de unitat social molt forta. Tot i això, Mill defensa també les llibertats individuals de cadascú però, només les respecta si no fan mal als altres. Aquest aspecte és, sota el meu punt de vista, el més polèmic de la filosofia de Mill ja que la llibertat individual (segons Mill; determinada per la dignitat) mai ha de contraposar-se a la global. Nietzsche com veurem més endavant és radicalment contrari a aquest aspecte i defensa que les llibertats individuals s'han d’imposar a les globals.
Us animo a comentar sobre aquest tema de Mill i a proposar solucions sobre com dibuixar aquesta línea que separa la llibertat individual del bé social, del bé comú.
Robert Pruna
No hay comentarios:
Publicar un comentario