“La història de totes les societats que han existit fins avui, és la història de les lluites de classes.
Lliures i esclaus, patricis i plebeus, nobles i serfs de la gleva, mestres i oficials, en una paraula, opressors i oprimits han estat en un antagonisme constant, i han sostingut una lluita ininterrompuda, adés amagada, adés oberta, una lluita que acaba sempre amb una transformació revolucionària de tota la societat, o bé amb la destrucció comuna de les classes combatents. A anteriors èpoques històriques trobem quasi pertot arreu una estructuració completa de la societat en estaments diferents, una múltiple gradació de les posicions socials. A l’antiga Roma hi tenim patricis, cavallers, plebeus, esclaus; a l’edat mitjana, senyors feudals, vassalls, mestres i oficials, serfs de la gleva i, a més, en quasi totes aquestes classes, altre cop gradacions especials.
La societat burgesa moderna, sorgida de la destrucció de la societat feudal, no ha eliminat les contradiccions entre les classes. Només ha creat noves classes, noves condicions d’opressió, noves formes de lluita al lloc de les velles.
La nostra època, l’època de la burgesia, es distingeix, tanmateix, pel fet que ha simplificat les contradiccions entre les classes. Tota la societat es divideix cada cop més en dos grans camps enemics, en dues grans classes directament enfrontades: la burgesia i el proletariat.”
Manifest Comunista
Karl Marx i Frederich Engels
El manifest comença diferenciant entre els burgesos i els proletaris (opressors i oprimits respectivament). Posa molts exemples històrics tals com Romans-Esclaus o Nobles-Serfs. Remarca que estan en lluita constant i que només té dos finals: la transformació revolucionaria o la ruïna d’ambdues classes.
També diu que la burgesia tan sols ha substituït aquesta lluita. Aquesta burgesia trenca les relacions feudals i deixa el fred interès d’allò material. (es perden relacions emocionals).
Sota el meu punt de vista, caldria igualar les diferencies entre aquestes dues classes oposades i unir-les en una de sola per poder aconseguir que tot el món formés una gran unitat.
Aquest objectiu només es podria aconseguir a partir de la educació d’ambdues part ja que amb la lluita només s’aconseguiria allunyar aquests pols oposats. Si s’aconseguís educar a totes les noves generacions perquè cooperessin per aconseguir aquesta pau mundial. Així es podrien enderrocar els grans imperis industrials, banquers i empresaris per a començar de nou en una societat lliure de violència i odi.
Robert Pruna
Com hem vist en el text, per molt que els noms canvien, sempre hi ha hagut una lluita entre rics i pobres: lliures i esclaus, patricis i plebeus, nobles i serfs de la gleva, etc.
ResponderEliminarCap país, ni cap guerra, ni cap societat, ha estat capaç d’aturar aquesta lluita, i segons Marx, només amb la revolució o la destrucció d’ambdues classes, aquesta lluita s’acabarà.
És una teoria interessant, però molt utòpica. Sota la meva perspectiva, penso que la alienació és inassolible per a una societat acostumada, des de els inicis, a estar diferenciada segons la seva riquesa.
Clara Esquerra