Les tres substàncies cartesianes, criticades per Hume:
Segons Descartes hi ha tres substàncies:
- El "jo", que és la substància pensant.
- Déu, que és la substància infinita.
- El món material, que és la substància extensa.
Hume, critica la substància, perquè no en tenim impressió. La idea de substància no té cap base empírica i encara menys pot ser "causa" de res:
- Del "jo", no hi ha cap impressió sensible que sigui permanent, sinó que el Jo està constantment en canvi.
- De Déu, no en tenim cap impressió, és només una idea de l'imaginació.
- Del món material, en tenim coneixement, perquè el món o realitat és la causa de les nostres impressions, però no podem saber d’on han sortit les impressions, per tant no podem dir, tampoc, si realment hi ha una realitat diferent a les nostres impressions i idees.
Així, finalment, Hume ha de concloure de manera fenomenisme i l’escèptica que solament podem estar segurs de que hi ha feixos de percepcions. Aquesta és la conseqüència de l’empirisme portat a les seves darreres conseqüències.
Clara Esquerra
Descartes explicava Déu com una idea innata que, aquest mateix esser perfecte, col·loca abans de néixer dins les nostres ments. Ho defensava exposant que aquesta res infinita (divina) no podia sorgir d’una ment pensant res cogitans (finita) i encara menys de la res extensa (el món exterior sensible).
ResponderEliminarD’una manera totalment oposada, Hume descriu la metafísica com a errònia, aparentment racional, però sense cap fonament cognoscitiu (sentits) que li doni validesa. Per tant titlla la metafísica d’absurda i ho argumenta a partir de la refutació de les lleis d’associacions de idees (semblança, contigüitat espai-temps i causa-efecte) .
Cal esmentar que Hume no buscava tan sols refutar la teoria racionalista de Descartes, el seu objectiu era arribar més enllà i trobar, des dels sentits (experiència), la veritat.
Sota el meu punt de vista, els sentits com a única font de coneixement vertader limiten les possibilitats de l’ésser humà, crec que cal endinsar-se més enllà del coneixement del cos terrenal i aprofundir en la metafísica i l’ésser.
Robert Pruna