David Hume

Les tres substàncies cartesianes, criticades per Hume:

Segons Descartes hi ha tres substàncies: 

- El "jo", que és la substància pensant.

- Déu, que és la substància infinita.

- El món material, que és la substància extensa.

Hume, critica la substància, perquè no en tenim impressió. La idea de substància no té cap base empírica i encara menys pot ser "causa" de res:

- Del "jo", no hi ha cap impressió sensible que sigui permanent, sinó que el Jo està  constantment en canvi.

- De Déu, no en tenim cap impressió, és només una idea de l'imaginació. 

- Del món material, en tenim coneixement, perquè el món o realitat és la causa de les nostres impressions, però no podem saber d’on han sortit les impressions, per tant no podem dir, tampoc, si realment hi ha una realitat diferent a les nostres impressions i idees.

Així, finalment, Hume ha de concloure de manera fenomenisme i l’escèptica que solament podem estar segurs de que hi ha feixos de percepcions. Aquesta és la conseqüència de l’empirisme portat a les seves darreres conseqüències.

Clara Esquerra

Descartes

Segona meditació:

"Me he convencido de que no hay nada en el mundo, ni cielo, ni tierra, ni mente, ni cuerpo. ¿Implica ello que yo tampoco exista? No: si hay algo de lo que esté realmente convencido es de mi propia existencia. Pero hay un engañador de poder y astucia supremos que me está confundiendo deliberada y constantemente. En ese caso, y aunque el engañador me confunda, sin duda, yo también debo existir... la proposición "yo soy", "yo existo", es necesariamente cierta para que yo la exprese o algo confunda mi mente."

En aquest fragment de la segona meditació de Descartes, s’observa com s’arriba a la primera veritat el “cogito ergo sum”. Per arribar-hi, en primer lloc ha calgut dubtar de tot per a trobar quelcom que resistís el dubte i es mostres de forma clara i distinta. Aquest dubte, ha provat que jo dubto per tant existeixo, en conseqüència, la meva existència és mostra clara i distintament. D’una forma indubtable.

Com a exemple,Descartes, proposa l’estudi d’un tros de cera. Defensa que la percepció que en tenim amb els sentits no esdevé suficient per a determinar que la coneixem amb certesa absoluta perquè si escalfem el tros de cera observat, les seves característiques (sensibles) varien. Aleshores, és quan recorrem  a la raó, (les idees) per aconseguir el coneixement vertader.






Robert Pruna