Text Plató 2

<<(…) Cuando uno se vale de la dialéctica para intentar dirigirse, con ayuda de la razón y sin intervención de ningún sentido, hacia lo que es cada cosa en sí, y cuando no desiste hasta alcanzar, con el solo auxilio de la inteligencia, lo que es el bien en sí, entonces llega ya al término mismo de lo inteligible, del mismo modo que aquél llegó entonces al de lo visible. (…) El método dialéctico es el único que, echando abajo las hipótesis, se encamina hacia el principio mismo, para pisar allí terreno firme.>>

En aquest fragment de la obra de Plató: “la República”. Ens parla d’una de les maneres d’assolir el coneixement en el grau més elevat, el grau d’episteme (Noesi) , del món intel·ligible de l’ànima, de l’immutable.
Per assolir aquest “estat”,aquesta “il·luminació”, cal emprar la dialèctica, que no recorre als sentits (vista, oïda, gust,...), ni recorre a la part corporal.
Aquest mètode utilitza tan sòls la raó, la intel·ligència (noûs), el Bé en sí, per poder assolir l’origen de les coses, el "tot".
A partir d’aquest mètode, us pregunto: Creieu que la nostra societat està massa basada en la part sensible de món (la part mutable) i massa poc en la part que transcendeix d’això (el món intel·ligible).














Robert Pruna

Text Plató

En aquest text de Plató, extret de la pàgina de preparació per la selectivitat de Cantàbria. S’exposen els graus de coneixement que es pot assolir sobre els diferents móns: el corporal i l’intel·ligible. Hi ha diferent camins per assolir aquest últim grau de coneixement, l'absolut (Noesi) com  dialècti, la reminiscència o el concepte d’harmonia, bellesa, Amor.

-          Doxa (Opinió) món corporal, visual, imperfecte, mitjançant els sentits:

o   Eikasia (ombres)            

o   Pistis (conèixer les coses visibles)

-          Episteme (Raó) món intel·ligible, idees, l'anima.

o   Diánoia (coneixement que s’ha de deduir amb idees)

o   Noesi (coneixement absolut)

<<Toma, pues, una línea que esté cortada en dos segmentos desiguales y vuelve a cortar cada uno de los segmentos, el del género visible y el del inteligible, siguiendo la misma proporción. Entonces tendrás, clasificados según la mayor claridad u obscuridad de cada uno: en el mundo visible, un primer segmento, el de las imágenes. Llamo imágenes, ante todo, a las sombras, y en segundo lugar, a las figuras que se forman en el agua y en todo lo que es compacto, pulido y brillante, y a otras cosas semejantes, si es que me entiendes... En segundo lugar, pon aquello de lo cual esto es imagen: los animales que nos rodean, todas las plantas y el género entero de las cosas fabricadas... Considera ahora de qué modo hay que dividir el segmento de lo inteligible. (Hay que dividirlo) de modo que el alma se vea obligada a buscar la una de las partes sirviéndose, como de imágenes, de aquellas cosas que antes eran imitadas, partiendo de hipótesis y encaminándose así, no hacia el principio, sino hacia la conclusión, y la segunda, partiendo también de una hipótesis, pero para llegar a un principio no hipotético y llevando a cabo su investigación con la sola ayuda de las ideas tomadas en sí mismas y sin valerse de las imágenes a que en la búsqueda de aquello recurría.>>

Robert Pruna

3. PLATÓ

Per resumir els continguts d'aquesta unitat, els components del grup hem decidit crear un PREZI. Fent click en aquest enllaç, podreu trobar-hi el nostre esquema:

http://prezi.com/elpjrsn6tmdv/plato/

Ètica i política

Política y ética son indisociables. La ética tiene una relación tan cercana con la política que ambas son por completo inseparables. Basta con recordar que la ética es una continuación de la política.   

En ese sentido, la aportación política más importante de “Ética” se refiere al concepto mismo de la política. Es un concepto egregio, dignísimo, que pone en juego las mejores dimensiones humanas. Es algo por completo alejado de nuestra idea habitual de la política como ámbito despreciable, simple escenario de juegos hipócritas de poder, completamente ajenos a nuestros intereses. Este carácter egregio tiene el sentido de “la política como señora o dominadora”, que viene expresado en el capítulo segundo de “Ética”.

Aristóteles nos muestra en la ética el valor de la prudencia y de la importancia de saber tensar la cuerda, dirigir el arco hacia el blanco y hacer que nuestras acciones sean virtuosas. La política, como algo bueno, excelso –ciencia suprema rige la totalidad de la vida humana porque con ella se alcanza el conocimiento del bien.   

En los albores del Bicentenario de la independencia patria, la necesidad de que la praxis política esté revestida de acciones y estrategias que tiendan hacia el bien, es una exigencia más viva que nunca.

COMENTARI:

A mi la política no és que m’entusiasmi gaire la veritat. Tot i això estic totalment d’acord amb el que explica aquest article. 

La ètica de cadascun de nosaltres és totalment diferent: pensem diferent, discutim sobre diversos temes defensant la nostre teoria, acabem escollin diferents camins (triant el que creiem que serà millor per nosaltres), etc... Tot això és molt complexa d’expressar amb paraules, però alhora és molt senzill d’utilitzar. En el política les persones afirmen, menteixen, aconsellen, duen a terme un seguit d’accions segons la seva conveniència, el que els doni més beneficis.

No es preocupen en absolut per les altres persones encara que els canviïn la manera de pensar i al cap i a la fi d’actuar. Mentre ells en surtin ben parats ja els està bé manipular a la gent amb tota mena de mentides.

D’alguna manera es salten les regles, amb la diferència que no són castigats per ningú.

Ara bé, què en penseu vosaltres? Penseu el mateix sobre aquest tema? És important per a vosaltres que us respectin la pròpia opinió? Sabríeu relacionar el mateix tema amb algun altre tipus de concepte o exemple? 






Marc Cañameras

Benet XVI visita Barcelona

 

La visita del Papa de Roma, Benet XVI, ha estat rigorosament seguida per quasi be tots els mitjans de comunicació.

"El Papa condena el aborto en una cerrada defensa de la familia tradicional"el periodico

Creieu que aquest seguiment tant mediatic s’ha centrat massa en les declaracions del papa respecte a l’avort  i els matrimonis homosexuals?

Opineu respecte aquesta qüestió i si voleu, expresseu el vostre punt de vista de la religió.

Robert Pruna (se que no és una aportacio al grup gaire original però és d'actualitat).