RESUM REVOLUCIÓ CIENTÍFICA:
NICOLAU MAQUIAVEL(1469 - 1527):
- Historiador i filòsof polític. Va treballar pel govern de la República de Florència.
- Un dels creadors de la ciència política.
- Va elaborar una doctrina (basada en la seva experiència política) continguda en El príncep i Discursos sobre la primera dècada de Tit Livi, on analitza l’essència del poder polític i afirma que la societat no pot existir sense ordre.
El comportament de l’Estat:
- A partir de la situació caòtica d’Itàlia, vol intentar la seva regeneració política: Crear un estat modern, racional i unificat davant l’assetjament estranger.
- El saber polític de Maquiavel, es basa en l’atenció a la realitat: sense il•lusions ni enganys.
- Principi del càlcul polític: El punt de partida de l’acció política, és la consciència de la maldat humana. Per naturalesa és ingrat, inconstant i deslleial. Les passions com l’ambició, el porten a un enfrontament.
- El poder ha d’estar concentrat en un únic sobirà
- S’assoleix el poder mitjançant la virtú: la força, la saviesa que ha de posseir el sobirà (príncep). A de saber guanyar-se l’amor del poble i també ha de ser temut. “El fi justifica els mitjans”.
La raó de l’Estat:
- Estat = seguretat, autonomia, dependència exclusiva d’ell mateix.
- L’Estat ha de garantir la convivència mitjançant les institucions (ordini) i l’exercici de la raó.
- Defensa les armes com a expressió directa del poder polític, on aleshores serà verdaderament autònom.
- La salut de la pàtria és la finalitat i el bé suprem de l’individu. Els ciutadans han d’aspirar a la conservació de l’Estat, que és la única garantia de pau i ordre entre els individus.
- El paper de la fortuna: El sobirà ha de saber aprofitar les oportunitats i recursos de la fortuna en benefici propi.
Maquiavel i la religió:
- És una institució estatal, alhora que només considera l’Església com un poder temporal.
- L’Església, serà bona o dolenta en la mesura que sigui políticament útil o inconvenient per a l’Estat.
- La religió romana era eficaç perquè promovia la virtù política del ciutadà.
- La religió cristiana era inútil i nociva.
Nicolau Copèrnic (1473-1543) :
Canvia la manera de veure l’univers, cosmos (Gir Copernicà). Critica el Geocentrisme (model cosmològic on la Terra és el centre de l’Univers) i proposa la teoria de l’Heliocentrisme (model cosmològic on el Sol és el centre i els planetes giren al voltant, el cosmos té ordre, la obra de Deu està ben feta Copèrnic, era catòlic, aquest model està inspirat en el platonisme on el Sol és el bé (la veritat absoluta). Utilitzant ,per fer-ho, les matemàtiques (Copèrnic vol unir astronomia, matemàtiques i filosofia Cosmologia Vertadera). Aquesta teoria no té un impacte immediat ja que tenia detractors com els aristotèlics i els ptolemaics (reformulacions de l’antiga cosmologia pitagòrica), defensaven el Geocentrisme. Cosmologia Aristotèlica contra Cosmologia Copernicana (representació moderna univers).
Johannes Kepler (1571-1630) :
Reconeix sistema copernicà, utilitza dades de Tyco Brahe (“Fenòmens nous del món Celeste” exposa el concepte d’òrbites). També defensa la finitud argumentant-la amb la geometria, només finit de l’obra de Deu, Kepler era Cristià).
Primera Llei: Les òrbites són el•líptiques i no circulars ( ajunta astronomia matemàtica i cosmologia física) Segona Llei: El radi d’un planeta cobreix àrees iguals en temps iguals. Tercera llei: Com més a prop del Sol (distància mitjana del Sol al quadrat) està un planeta a més velocitat gira (temps en que recorre la seva òrbita = Revolucions). Concepte d’Harmonia del món, ordenat per lleis que donen estructures geomètriques divines (fetes per Deu) que la ment humana pot comprendre.
Galileo Galilei (1564-1642) :
Creador del mètode experimental. Va formular els principis de la dinàmica, va establir la llei de la inèrcia, va idear la balança hidrostàtica, va inventar el telescopi i fou el primer d’observar, el relleu lunar i les estrelles que formen la Via Làctia. Defensava la teoría heliocèntrica de l’Univers elaborada per Copèrnic. Va fer nous descobriments decisius: les fases de Venus, que mostraven que els plantetes reflectien la llum solar; les taques solars i els seus desplaçaments evidenciaven un moviment de rotació solar. No declarava l’univers infinit. Galileu va construir un telescopi rudimentari.D’aquesta manera va començar una nova fase en la història de l’astronomia: la fase instrumental (per l’acció de l’instrument científic es constitueix una experiència nova per l’ésser humà). La difusió dels escrits de Galileu va motivar la intervenció de la Inquisició, que l’any 1616 va condemnar la tesi del moviment de la Terra com una “doctrina falsa i contrària a l’escriptura”.
Isaac Newton (1643-1727) :
Obra principal: “Principis matemàtics de filosofia natural” (Les 3 lleis del moviment, Troballes de Galileu en mecánica). L’obra de Newton és una síntesi de les diferents línies en l’explicació dels fenòmens naturals i s’ha d’entendre més enllà de un punt de vista eclèctic. També cal tenir en compte les concepcions teològiques, que van contribuir a forjar la dinàmica universal. La síntesi newtoniana és una obra genial, és la unificació teòrica de desenvolupaments dispersos en una única disciplina científica: la mecànica. Per Newton, els elements són 3: la matèria, el temps i el moviment. Aquest últim està relacionat directament amb les tres lleis del moviment que Newton va formular:
Primera Llei: tot cos preserva el seu estat de repòs o moviment uniforme i rectilini, tret que es vegi obligat per les forces impreses a canviar d’estat.
- Segona Llei: el canvi de moviment és proporcional a la força motriu aplicada i es produeix segons la línia recta al llarg de la qual aquella força s’aplica.
- Tercera Llei: en tota reacció hi ha sempre una reacció igual i contrària. És a dir, les accions mútues de dos cossos sempre són iguals i dirigides en direccions oposades.
viernes, 24 de diciembre de 2010
Suscribirse a:
Entradas (Atom)